Context històric i artístic

Context històric: una societat en crisi

El Barroc es dóna en el context de les grans monarquies absolutes a Europa en les quals el rei concentra a les seves mans tot el poder. La societat accepta l'autoritat del monarca com a representació de Déu a la Terra. Les monarquies rivalitzen entre si pel domini d'Europa i de les colònies d'Amèrica i Àsia. És per això que aquest període es caracteritza per les contínues guerres marcades pel desig dels monarques no només de mantenir el seu poder sinó d'augmentar -lo i obtenir l'hegemonia.

El Barroc és un període convuls: la fam, la pesta i els exercits que es mouen constantment fan que sovint hi hagi revoltes (com la dels Segadors l'any 1640 a Catalunya). La misèria i la pobresa en la que ha de viure bona part de la població es contraposa amb el gran luxe i sumptuositat amb la que viuen les classes altes com la monarquia, el clergat i la noblesa.

L'art del Barroc

El Barroc és el període artístic que comprèn el segle XVII i la primera meitat del segle XVIII.

El terme barroc es va prendre de l'arquitectura, on designava una cosa «retorçada», una construcció «pesada, elaborada, embolicada» (el terme original descrivia una perla deformada o joia falsa). Al segle XVIII, durant el Classicisme, l'estil artístic posterior,  es va usar en sentit pejoratiu.

Com a estil musical aquest comença el 1600 amb la composició de la primera òpera i acaba el 1750 amb la mort d'un dels compositors fonamentals del Barroc: Johann Sebastian Bach.

Característiques de l'art barroc

L'home d'aquesta època ja no persegueix l'expressió ideal de bellesa com en el Renaixement, sinó que es sent una persona sensible a la passió i a la fantasia. L'art del Barroc és un reflex de la societat plena de contrastos: el luxe i alhora el pessimisme i la foscor de la crisi que s'hi viu. L'art barroc té com a objectiu cridar l'atenció del públic és per això que busca l'expressió dels sentiments, el sentit del moviment, els contrastos, el gust pel detall i la carregada ornamentació.

En oposició al Renaixement, en l'època del Barroc el gust es centra en allò que demostra luxe, sumptuositat, grandiositat i exuberància. Mentre al Renaixement l'artista es centrava en crear una bellesa senzilla, equilibrada, simètrica... al Barroc l'artista tendirà a la utilització de la màxima expressivitat, el drama, el contrast i la decoració.

Tot i que en el Barroc l'artista seguirà tenint el referent de l'antiguitat clàssica, la gran importancia de la religió en la cultura i la societat faran que sovint els referents del món cristià s'imposin.

Aquest canvi de mentalitat és un exemple del que anomenem pèndul de l'art: cada període històric té uns gustos oposats a l'època anterior i s'inspira en models d'un passat més llunyà.

.